Va tenir una notable participació en la societat catalana del segle XIX i principis del XX. El 1875 va escriure les seves primeres obres en català; teatre i, sobretot, poesia; després d'haver viscut la seva adolescència envoltada de les amistats literàries del seu pare. Amb aquells primers poemes, molt influïts per la seva adscripció religiosa i patriòtica, va guanyar els Jocs Florals en diverses ocasions. La novel·la és el gènere que més ha contribuït a la seva memòria. La crítica contemporània ha escrit sobre les limitacions autoimposades per les seves idees sobre la societat del moment. Però la realitat és que Monserdà es va proposar sempre l'escriptura amb una intenció moral i les seves obres van tenir una perspectiva femenina no massa habitual en les lletres de finals del XIX. La seva obra es va construir des d'una barreja, mescla de costumisme, realisme i romanticisme que expressa també les actituds,postures enfrontades de l'estètica literària de l'època. El seu llibre més destacat va ser la novel·la La fabricanta , retrat d'una dona que creix en l'escala social gràcies al treball i al seu realisme, sempre en contra d'una idea bovarista de la dona, però no contrària a la literatura, en la qual veia un instrument útil per influir en la societat. Dolors Monserdà va dedicar també moltes energies a tasques socials. Es va comprometre amb les dones obreres i va ajudar la creació del Patronat d'Obreres de l'Agulla. També va escriure articles sobre la situació de la dona, sempre des d'un compromís ideològic amb els ensenyaments de l'Església, però amb una notable efectivitat a l'hora de millorar la condició de les dones treballadores del XIX. La seva doctrina literària i moral es fonamentava en un realisme de base religiosa, que volia contrarestar la influència de certa literatura. Malgrat això, les seves novel·les proporcionen un quadre social i estètic de gran interès i una visió de la burgesia de Barcelona que amb freqüència, llegit amb una mirada actual, es converteix en una visió crítica.